Feliç Any!!

Que tingueu tots una molt feliç sortida del 2009 i una encara més feliç entrada al 2010!!

Síntesi

Com a síntesi d'aquesta meva primera experiència amb el blog personal en puc dir diverses coses. Primer que m'ha servit per descobrir el gran (referint-me a ampli) món dels bolgs, així com a saver-ne fer funcionar un. He après, com tothom suposo, ha pujar diversos tipus de formats d'arxius a la pàgina principal. Ho resumiré com a una experiència positiva i enriquidora.

Ha sigut una manera diferent de sintetitzar els continguts treballat a classe durant la setmana. Tot i que reconec no haver sigut tant constant com molts dels meus companys.

Hem costaria dir quines han sigut les actualitzacions que més m'han “enriquit”, ja que totes més o menys estan en el mateix nivell. Potser destacaré les dues que m'han suposat un esforç més gran a l'hora d'actualitzar:

• Audacity : en aquesta actualització a part d'aprendre a pujar un arxiu de so al blog vaig aprendre a modificar arxius de so. Amb aquest programa, l'Audacity, és molt senzill tant enregistrar com modificar qualsevol tipus d'arxiu de so.

• Power-Point: en aquesta activitat, com en l'anterior, després d'una prèvia introduccióa l'aula de com realitzar un power point de manera correcta, vaig a prendre a pujar power points al blog.

Amb tot això, valoro d'una manera positiva la meva feina realitzada la blog.

Cosmocaixa

HORARIS

De dimarts a diumenge, de 10 a 20 h.

Obert els dilluns festius, els de Pasqua, estiu i Nadal.

Tancat els dies 25 de desembre i 1 i 6 de gener.

ADREÇA

Isaac Newton, 26, Barcelona

Tel. 93 212 60 50 · Fax: 93 253 74 73

SERVEIS QUE OFEREIX:

· Cafeteria-Restaurant

· La botiga del museu

· L'aparcament

SALES QUE OFEREIX :

• Mur geològic

• El bosc inundat

• La sala de la matèria

• El planetari

• El planetari bombolla

• La plaça de la ciència

• Clik i Flaish

• Toca, toca!

Totes les sales que ofereix aquest museu estan destinades i pensades per a tot tipus de públic, sobretot per a estudiants. Tot hi això, trobem dues sales destinades únicament a atendre els infants més petits (són les sales escrites en color verd).

En aquestes sales els infants podran tenir un primer contacte amb la ciència i l’astronomia, d’una manera divertida, que aconseguirà captivar-los.

SALA CLIK

En aquesta sala destinada als infants de 3 a 6 anys, els educadors/es que hi treballen pretenen despertar la curiositat dels més petits a través d’uns materials.

Primer de tot faran una rotllana i faran als nens/es unes quantes preguntes, deixant que entre ells mateixos es creï un debat. Ells no guiaran les activitats, deixaran que siguin els infants els que investiguin i descobreixin per la seva compta.

Per acabar es tornarà a fer una rotllana i es preguntarà als infants, anant pas per pas, que han descobert.

OPINIÓ PERSONAL :

Em va encantar aquesta sala, fins hi tot la recordava de quan hi vaig anar quan era petita. Mes o menys me’n recordava de tot.

Trobo que es una sala molt adient pels infants i que realment aprenen moltes coses a traves del lliure descobriment de la sala.

BOSC INUNDAT

Aquesta sala no esta únicament destinada als infants, però degut a un problema d’horaris, en la nostra visita se’ns va fer impossible anar a veure EL PLANETARI BOMBOLLA. La monitora per tal d’ampliar-nos la visita al museu, ens va reproduir el recorregut que es fa amb els més petits a través d’aquesta altre.

Aquí hi podem trobar una reproducció d’un tros d’un bosc de la Selva Amazònica. En aquesta sala podem observar des d’un punt de vista subterrani, terrestre o aeri les diferents parts que el formen.

L’única cosa que te de diferent la visita amb els infants és que es fa una petita aturada davant dels estancs dels peixos mentre un treballador del museu alimenta els peixos. Així se’ls pot explicar als més petits les diferents maneres que tenen d’alimentar-se els peixos segons de l’espècie que siguin.

OPINIÓ PERSONAL :

En aquesta sala també hi havia estat, però potser amb la monitora em vaig aturar a observar coses que l’altre vegada m’havien passat per alt.

Bubbles

Elogi de la feblesa

Com creieu, vosaltres personalment, que ens pot influir “la mirada de l’altre” en la visió i construcció del propi “jo”?

Crec que el nostre entorn té una gran influència en el fet de que siguem d'una manera o d'una altre. Tenim el desig d'integrar-nos en un grup i molts cops aquest desig fa que actuem d'una manera determinada, que potser no és amb la que normalment actuaríem, només per ser acceptats. Tothom ho fa encara que ho negui.

La mirada “dels altres” ens afecta molt. Ja que aquesta mirada és una mirada jutjadora, carregada segurament de prejudicis. Aquesta mirada critica cap a la nostre persona ens pot arribar a crear un gran malestar. Ja que com he dit abans, tenim el desig de ser acceptats, i aquesta mirada pot ser un símbol de no acceptació.

Per tant, suposo que sempre farem el possible per a que aquestes mirades que tant ens afecten, no es produeixin.

Trobo que tots hauríem d'assolir la capacitat d'ignorar aquestes mirades dels altres, senzillament ser nosaltres mateixos.

WebQuest

Els WebQuest són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.

Així és com ens presenta els WebQuest xtec.es.

De el llarg llistat que xtec posa al nostre abast, he escollit el WebQuest que porta per nom “La tardor”, una WebQuest per treballar a les aules d’acollida de cicle superior de primària i ESO. Programada en competències bàsiques i tenint en compte totes les intel·ligències.

El WebQuest presenta una sèrie de dinàmiques i activitats per dur a terme a l'aula força senzilles i interessants.

Aquesta iniciativa hem sembla molt encertada i com que esta dirigida a un sector concret de l'educació trobo que deu tenir més empenta que els projectes telemàtics. Sobretot aquest en concret (i pel que he vist n'hi havia uns quants) que esta dirigit a activitats per dur a terme dins de les aules d'acollida.

Projectes Telemàtics

Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.

Així és com ens presenta els projectes telemàtics xtec.es. Segons el DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans):

telemàtic -a

1adj. [IN] Relatiu o pertanyent a la telemàtica.

2f. [IN] [TC] [CO] Conjunt de tècniques i de serveis que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions.

Del llarg llistat que Xtec posa al nostre abast, jo he escollit el que porta per nom “De 3 en 3”, un projecte telemàtic cooperatiu pensat per a nens i nenes de Cicle Inicial de Primària. Us animem a entrar al món de les paraules, les endevinalles i les històries de la mà de l'Eustaqui, la Klissa i la Mina.

Aquest projecte pretén acostar el món de les endevinalles i els contes als nens. És un senzill disseny en el que es poden enviar diferents tipologies d'arxius. Qui sigui que rep aquests arxius, poc a poc els va penjant a la web principal, des d'on tothom hi pot accedir per veure'n el contingut.

Hem sembla una bona iniciativa, tot i que no crec que arribi massa lluny, ja que com totes aquestes coses, qui no sap que existeix no ho farà servir. Trobo que es molt difícil que un gran nombre de persones arribi a saber sobre la seva existència.

Treball de la viquipèdia

Aquest treball ens ha servit per veure com funciona tot el món dels wikis i en concret per saber com funciona la viquipèdia. Fins ara només havíem utilitzat la viquipèdia com a lectores, potser a partir d'ara també la utilitzarem com a creadores, qui sap. Ara ja sabem com penjar alguna entrada en aquest servei, ja que era una pràctica a seguir dins de la realització del treball. Nosaltres vam escollir fer una entrada sobre Jaume Cela i Ollé, autor del llibre “Va de mestres”, que vam haver de llegir fa un temps.

Com a grup de treball hem funcionat molt bé, hem sabut repartir-nos la feina de manera que no hi hagués ningú que treballes més que els altres. Per treballar hem utilitzat el Google Docs, una eina molt útil per treballar en grup i tenir en compte les aportacions de tots els membres.

Metàfores d'ús de l'ordinador

A l'aula de GTIC hem estat experimentat diverses formes en les que pot actuar un ordinador a l'aula. Hem treballat amb diferents programes i finalment hem dut a terme una reflexió sobre quin paper (nosaltres ho hem anomenat metàfores) interpretava l'ordinador.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat a la "Zona Clic" (http://clic.xtec.cat) anomenada "Utillatge químic".

Aquí l'alumne rep les instruccions del que ha d'anar fent a través de l'ordinador. L'orinador exerceix de tutor i guia a l'alumne cap a un aprenentatge concret. Tot això amb un programa pre-progamat per aquesta funció.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat amb el WinLogo.

Aquí és l'ordinador qui rep les instruccions a seguir. L'alumne ha d'anar facilitant les instruccions a seguir a l'ordinador, a través de l'ús d'un llenguatge concret. Per així poder assolir un objectiu, plantejat segurament pel mestre de laula.

( Logotip de Winlogo )

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat amb el Crayon Physics, un joc en el que s'han d'anar superant nivells.

Aquí l'ordinador simula unes situacions en les que l'alumne haurà d'intervenir, d'una manera lúdica, per tal d'aconseguir passar de nivell.

(Imatge de presentació de Crayon Physics)

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

En el cas de la nostre classe, això correspondria a l'ús del Microsoft Word per a la realització d'un dictat.

En aquest cas l'ordinador no te altre funció que la de fer-nos d'eina. Té la mateixa funció que haguessin tingut una llibreta i un bolígraf.

Recitació

AMOR PARTICULAR

Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

PRIMERA EPÍSTOLA ALS CORINTIS (St. Pau)

L'amor és més necessària que totes les gràcies i virtuts.

Si jo parlés les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor, seria com la campana que toca o el plateret que dringa. I si tingués el do de profecia i sabés tots els misteris i tota la ciència, si tingués la fe ben íntegra fins a fer canviar de lloc les muntanyes, però no tingués amor, no seria res. I si distribuís tots els meus bens entre els pobres, si oferís els meu cos perquè el foc em consumís, però no tingués amor, de res no em serviria.

L'amor és pacient, és bondadós; l'amor no té enveja, no és pretensiós ni orgullós; no és insolent, no busca el propi interès ni s'irrita, no té en comte el mal, no s'alegra de la injustícia, sinó que s'alegra amb la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

L'amor no passa mai.

" Explica-m'ho, i ho oblidaré.
Mostra-m'ho, i potser ho recordaré.
Involucra-m'hi, i ho entendré "

proverbi xinès

Societat Digital

Seminari (06/11/09)

Com en la majoria de sessions, a seminari hem començat amb la lectura en veu alta. Avui l'ha fet la Mònica i ens ha llegit un fragment de “Campos de fresas”. Jo me l'havia llegit en català fa ja uns quants anys i he de reconèixer que només sentir el títol ja se m'ha fet estrany sentir-lo en castellà.

Quan ha acabat la lectura i després de que donéssim la nostre opinió de com ho havia fet, l'Annabel ens ha comentat que mai tenim en comte la postura en la que estem quan llegim en veu alta. I és una cosa força important a observar, perquè depenent de com estigui posat el lector la veu es projectarà a la sala millor o pitjor. Ja sabem una altre cosa en la que fixar-nos quan els nostres companys llegeixin en veu alta.

A continuació de la lectura, també com sempre solem fer, hem fet l'actualitat educativa. Avui els tocava a la Helena i a la Ethel.

"Estrasbur gobliga a Itàlia a treure crusifixos de l'escola"

En la notícia podíem llegir com s'havia aixecat la polèmica després de que el governs de Silvio Berlusconi anuncies que recorreria aquesta sentència al ple del tribunal, ja que considera la llei com un atac a les arrels i a la tradició d'un país.

Hem estat debatin al voltant del tema i juntament amb la conversa sobre la notícia ha sortit el tema, també notícia l'altre dia, sobre el fet de que volen canviar el nom de les festivitats, ja que totes tenen menció a símbols religiosos. Finalment, després de donar unes quantes voltes inútils al tema, hem arribat a la conclusió de que hi ha coses molt més importants que això.

Finalment, per finalitzar el seminari hem estat parlant sobre la setmana de pràctiques. Hem parlat sobre les diferents activitats que realitzarem i ens hem repartit per les diferents escoles que haurem de passar. Es presenta una setmana interessant i suposo que els meus companys, igual que jo, tenen moltes ganes de viure-la. Animats se'ns veia a tots, fins hi tot als que els ha tocat anar fins a Esparraguera.

Lectura i reflexió dels articles

Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?

En aquest text, que ja ens van fer llegir fa un temps des de l’assignatura de GTIC, es presenta el “problema” en quant a la lectura, que ha sorgit amb l’aparició del fet de poder accedir al món de la lectura amb Internet.

Esmenta algunes teories que defensen que l’aparició de les noves tecnologies, com ara Internet, no fan res més que facilitar-nos la feina. Provocant així una acomodació per part nostre, que provoca que encara siguem menys capaços de fer més feina. Aleshores és quan es fa esment de la teoria de John McEneaney, que defensa que la tecnologia es fruït de l’esforç de l’home. Explica que la lectura a “evolucionat”, les persones que llegeixen online ho fan d’una manera ràpida, fent una lectura horitzontal a través dels títols de les pàgines i de les webs, per trobar una satisfacció immediata. Anomenen a això lectura “cop d’ull” (“vistazo”).

També es mostren diversos punts de vista davant d’aquest tipus de lectura, alguns d’optimistes i d’altres no tant. Plantegen aspectes com la idea de que tot és per interès de les empreses que s’embutxaquen diners a través de les nostres visites online a les webs.

Respecte a aquest text, estic completament d’acord amb la descripció de la lectura online que es fa. No trobo que la lectura, sempre referint-me a la lectura que es fa per gust propi, a través d’Internet, sigui una lectura completa. Sempre he sentit que llegir un text fens servir la pantalla de l’ordinador, no era llegir-se’l de veritat. Per molt que defensin les avantatges de la lectura online, per mi, segueixen pesant més les contres.

Hipertext

En aquest tex ens parla sobre això, l’ hipertext. Un element molt més complexa del que sembla, que ens amaga el que ens vol mostrar fins que no fem un pas endavant i hi cliquem per a investigar-ho.

També en parla de que desprès de l’aparició dels hipertextos, com a eines informàtiques, va aparèixer l’anomenada “hiperliteratura”.

Sobre això, no crec que hi hagi gaire a opinar. Els hipertextos són uns elements dels que gairebé mai en fem cas, però que a l’hora son eines útils per a la correcta comprensió d’algun text.

Anàlisi d'un anunci

1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita: L’anunci ens explica una breu història. Sembla que hi ha una parella que s’acaben de fer una casa i es veu com la noia va ensenyant les diferents parts d’aquesta a les seves amigues. Deixa pel final el plat fort de la casa, que és un armari grandiós amb tot de separadors per diferents coses, amb molta roba i moltes joies. Les noies, emocionades comencen a cridar, de sobte callen perquè se senten de fons tot de crits masculins. L’home de la parella estava fent el mateix amb els seus amics, però el seu plat fort és la grandiosa nevera, plena de Heineken que té a la cuina. Els homes criden d’emoció.

2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.: Tot l’anunci passa en una casa benestant. Passen per diferents llocs de la casa: el menjador, l’habitació i la cuina. Es veuen unes habitacions grans i espaioses. Al menjador trobem una sèrie de personatges que estant gaudint d’una festa d’inauguració. Tant a l’habitació com a la cuina tenen espai suficient com per comptar tant amb el gran armari com amb la gran nevera. Els amos de la casa tenen un gran nivell adquisitiu. S’ha de destacar que el ritme de l’anunci és molt ràpid, hi ha canvis d’escena i de plànols constantment. Però no impedeix en cap moment seguir el fil de la història. També cal destacar que l’anunci no té música, només se sent la veu dels personatges i al final, quan surt l’eslògan, se sent un soroll com si estiguessin destapant una ampolla de cervesa i sortir el gas.

3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten: Tots els personatge, per la roba que porten, mostren que són persones d’un gran nivell adquisitiu. Aquí han volgut jugar amb el fet que a la majoria de dones els agrada la roba. També amb el fet que la majoria de dones han somiat alguna vegada amb un armari tan gran com el del anunci, tot ple de roba. Amb això transmeten que les dones són unes fanàtiques del consumisme. Aquí està el joc de l’anunci, ja que en un toc d’humor, compara l’afició de les dones per la roba amb la dels homes per la cervesa.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...: No hi ha gaire discurs, gairebé no parlen. L’única que parla és la dona que ensenya la casa a les seves amigues. L’únic que és significatiu del vídeo són, tan els crits de les dones, com els crits dels homes.L’eslògan de l’anunci diu Heineken serving the planet. No crec que tingui més significat que el que ja expressa l’eslògan en si. Servint al planeta, referint-se a que es ben per tot el món. No trobo relació entre l’anunci i l’eslògan.

5. Valoració personal de l'anunci: És un molt bon anunci, com la majoria dels anuncis d’aquesta marca. Aconsegueix en un espai de temps molt curt, que els espectadors (consumidors) riguin una mica. A més penso que és un bon anunci perquè no es fa pesat, per molt que el vegis moltes vegades no et deixa de fer gràcia. Suposo que és per l’expressivitat dels homes.

Comentari sobre alguns tòpics

Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat".

Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. En aquest exercici es proposa d'analitzar-ne alguns destriant quina és la seva part de veritat i quines confusions provoca.

TÒPIC 1: Una imatge val més que mil paraules

Jo trobo molt correcte aquesta afirmació. Per a narrar un fet i que el receptor el rebi d'una manera més completa, val més una imatge que una descripció verbal. Degut a que el receptor haurà de realitzar menys esforços per captar el missatge i també perquè serà ell mateix qui es narri el fet. No caldrà que desxifri el missatge del receptor per intentar entendre'l.

Però tampoc es pot generalitzar en totes les situacions, perquè a vegades (igual que la parla) una imatge es pot interpretar de manera errònia i unes paraules, potser arreglen la mala interpretació. De tal manera que una imatge pot suplir la mala interpretació d'un missatge.

De tota manera les paraules sempre poden complementar les imatges i viceversa. Així és com un missatge serà més complet.

TÒPIC 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat

Realment la televisió és una autèntica finestra oberta a la realitat. Ja que la majoria de vegades ens permet veure, a mode de finestra, el que passa fora de casa nostre.

El problema és que moltes vegades les imatges no ens arriben de la mateixa manera que ens arribarien si les estiguéssim veient nosaltres des de la nostre pròpia finestra, ens arriben distorsionades, censurades o el que és pitjor, acompanyades del missatge d'unes persones que ens diuen només el que els hi convé dir.

També cal dir que aquesta finestra no sempre ens ensenya una realitat, a vegades costa distingir quan una cosa es realitat i quan no ho és. No podem confiar en la televisió igual que podem confiar en que la finestra de casa nostre ens ensenya el que hi ha a fora de casa.

Mapa Conceptual sobre Internet

Sessió en gran grup de COED

En la passada sessió en gran grup de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital), el passat divendres 10 d'octubre, vam treballar diversos temes. Per començar vam treballar la diferència entre conte i rondalla, ja que en la passada sessió hi ha haver alguns alumnes que ho van preguntar.

Segons el diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans un conte és : Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.

També segons el mateix diccionari, la rondalla és : Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.

A classe vam arribar a la conclusió que són elements gairebé iguals, l’únic que els diferencia és la manera de transmissió: el conte és de transmissió escrita i la rondalla és de transmissió oral.

La classe va procedir amb l’elecció definitiva dels grups de treball, tant per al debat, com per al treball en parelles sobre el territori. Per als debats vam haver d’escollir algun possible tema per a debatre. En el meu grup vam escollir els següents: Patrulles anti campanes o L’escolarització obligatòria fins als 18 anys.

També per al territori vam haver d’escollir un tema i jo i la meva parella vam pensar en “La dansa”, ja que les dues som monitores de dansa aquí a Barcelona.

Per acabar la sessió vam fer la lectura de dos textos: el primer va ser un article del periodista Albert Om, “10.000 euros”, un article on desmentia una de les moltes llegendes urbanes que hi ha al voltant del restaurant Bulli, de Ferran Adrià.

El segon text era de Jesús Tusón, “Lingüística”, un text que ens parla de la llengua com a signe de comunicació dels éssers humans. No vam tenir temps de fer la posada en comú de les idees principals, suposo que ho farem a la propera classe.

Sessió del 28.10.09

Durant la passada sessió de seminari vam tractar diversos temes. Vam començar,com solem fer sempre, amb la lectura en veu alta, aquest cop li tocava a la nostre companya Cristina. Un cop acavada la lectura, vam procedir a la seva “avaluació”, com sempre.

En acavat les nostres companyes Helena i Laura van procedir amb la posada en comú de lactualitat educativa. De totes les notícies que van trobar, havien escollit el següent : “Alrededor del 42% de los chavales de 15 años ha repetido curso alguna vez”. Després de llegir la noticia i de que ens la comentessin, vam iniciar un debat en torn de dos temes principals:

- Quines poden ser les solucions davant d’aquest índex de repetidors, qui en són els vertaders culpables...

- Consum de cànnabis: opinió i responsables.

Un cop acabada l’actualitat educativa vam procedir al la posada en comú sobre la lectura de “Va de mestres”. L’Anabel ens va demanar que anomenéssim temes sobre els que ens parlava el llibre. Van sortir coses com : coses que mai ha de fer un mestre, un mestre ha de ser alegre, la importància del treball en equip, el lligam entre escola –família i societat, etc. Seguidament vam per un petit col·loqui on tots vam donar la nostre opinió sobre el llibre i on també vam comentar quins trossos ens havien agradat més. Per últim ens va demanar que diguéssim en dues paraules com ens havíem sentit llegint el llibre i que féssim el nostre propi decàleg del bon mestre.

Respecte a l’actualitat educativa, com més o menys vam comentar a classe, és molt difícil tenir als alumnes contents. Aquesta franja d’edat és una franja complicada, en la que molts alumnes decideixen que no volen seguir estudiant, però no poden deixar de fer-ho, ja que per llei hi estan obligats. Però per molt que la llei digui que ells han d’estar a les aules, si ells no hi volen ser no ho aprofiten, per tant no hi posen interès, per tant no aproven, per tant repeteixen. El nostre deure com a futurs mestres és començar a conscienciar-nos, de que no tots els alumnes que tindrem a l’aula hi voldran ser. Però a nosaltres això ens ha de ser igual, perquè la nostre feina consisteix en motivar-los a seguir endavant a tots, motivar-los a aprendre.

També per als alumnes més grans, trobo que s’haurien de crear més possibilitats alternatives a estar dins d’una aula i aprendre amb els llibres. S’haurien de facilitar més les coses per als alumnes que han de seguir escolaritzats per llei, però no poden estar dins d’una aula normal i corrent. S’han de crear més aules-tallers, on aquest alumnes puguin aprendre un ofici.

Respecte a la lectura de “Va de mestres”, també com més o menys vam començar a classe, m’ha semblat un llibre molt maco. M’ha fet sentir animada i identificada. Animada perquè el llibre és un constant elogi a la professió de mestre, ja que tot i que n’expliqui alguna cosa dolenta, sempre ho acava guiant cap a la grandesa de la prfessió. I indentificada perquè moltes de les coses de les que parlava, en quan a tòpics, les recolzo totalment, ja que més d’un cop, tot i que només sigui una estudiant, ja les he agut de sentir.

Seminari (28/10/09)

Hem començat aquesta sessió de seminari amb la lectura en veu alta. Li ha tocat a la nostre companya Cristina. Després de l'avaluació en veu alta per part nostre i alguns comentaris de l'Annabel hem procedit amb les activitat del dia.

Avui a l'actualitat educativa que han fet dos dels nostres companys hem tractat la següent notícia sobre l'índex de repetidors als 15 anys. La notícia ens deia que els 43% dels nois/es de 15 anys havien repetit com a mínim una vegada. Una dada preocupant. Hem estat debatin sobre qui tenia la culpa realment d'aquest percentatge, més o menys hem repartit culpables entre tots els àmbits. Tot i que jo crec cegament que els veritables culpables de que aquest percentatge existeixi són els pares d'aquests alumnes.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

També a la notícia es parlava sobre l'augment de consum de cannabis en els joves. Com en l'apartat d'abans hem estat debatin qui eren els culpables i també com abans jo considero que gran part de la culpa la tenen els pares. Tot i que en aquest cas, no trobo que en siguin els únics. Aquí cal culpar també a l'entorn d'aquests joves que els incita al consum. I sobretot al seu propi criteri, que en aquesta edat és tan influenciable...

Un cop acabat tot això hem procedit a la posada en comú de la lectura individual sobre el llibre “Va de mestres”. Tot hem coincidit en dir que és un bon llibre. Hem apuntant quins eren els temes principals dels quals parlava el llibre i hem anat dient quins han sigut els trossos que més ens han agradat. Aquí a continuació deixo la meva pròpia valoració.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

• Però si la teva carrera és una broma...

• Però si només as de saber netejar culs...

• Uf, quina sort, tindràs tres mesos de vacances...

Desgraciadament la professió que hem triat esta carregada de tòpics com aquests i no sé jo si això algun dia canviarà.

Qui ets tu ?

La Norma és una noia que va néixer a Barcelona fa ja vint-i-dos anys. És d’estatura normal, ni molt alta ni molt baixa. Té els ulls de color marró verdós, protegits per un exèrcit de pigues que els rodegen. Els cabells els té d’un color rogenc molt viu que contrasta amb la seva pell blanca.

És una noia tímida, quant l’acabes de conèixer sembla molt reservada, però a mesura que es va habituant a tu, veus com és bastant al contrari. És molt senzilla, sembla que no necessiti moltes coses per ser feliç. La discreció i passar desapercebuda també són unes de les seves qualitats.

Però en la qualitat en la qual m’he volgut centrar ha sigut la de la seva expressivitat. La Norma és molt expressiva, tan sols necessites mirar la seva cara quan parles amb ella per veure si hi esta d’acord o no. Pots saber perfectament si es troba còmoda en la situació en la qual està vivint o no. Però l’expressivitat de la Norma no es limita a l’expressivitat del seu rostre, sinó que va més enllà. Pots saber quin dia té la Norma mirant-li els cabells, depenent de com s’hagi pentinat tindrà més o menys bon dia. També pots saber si té un bon dia o no mirant la roba que porta. Crec que observant-la més a fons per fer la descripció he descobert que també podem saber el seu estat d’ànim segons el collaret que porta, però ho hauré de seguir investigant.