Síntesi

Com a síntesi d'aquesta meva primera experiència amb el blog personal en puc dir diverses coses. Primer que m'ha servit per descobrir el gran (referint-me a ampli) món dels bolgs, així com a saver-ne fer funcionar un. He après, com tothom suposo, ha pujar diversos tipus de formats d'arxius a la pàgina principal. Ho resumiré com a una experiència positiva i enriquidora.

Ha sigut una manera diferent de sintetitzar els continguts treballat a classe durant la setmana. Tot i que reconec no haver sigut tant constant com molts dels meus companys.

Hem costaria dir quines han sigut les actualitzacions que més m'han “enriquit”, ja que totes més o menys estan en el mateix nivell. Potser destacaré les dues que m'han suposat un esforç més gran a l'hora d'actualitzar:

• Audacity : en aquesta actualització a part d'aprendre a pujar un arxiu de so al blog vaig aprendre a modificar arxius de so. Amb aquest programa, l'Audacity, és molt senzill tant enregistrar com modificar qualsevol tipus d'arxiu de so.

• Power-Point: en aquesta activitat, com en l'anterior, després d'una prèvia introduccióa l'aula de com realitzar un power point de manera correcta, vaig a prendre a pujar power points al blog.

Amb tot això, valoro d'una manera positiva la meva feina realitzada la blog.

Bubbles

WebQuest

Els WebQuest són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.

Així és com ens presenta els WebQuest xtec.es.

De el llarg llistat que xtec posa al nostre abast, he escollit el WebQuest que porta per nom “La tardor”, una WebQuest per treballar a les aules d’acollida de cicle superior de primària i ESO. Programada en competències bàsiques i tenint en compte totes les intel·ligències.

El WebQuest presenta una sèrie de dinàmiques i activitats per dur a terme a l'aula força senzilles i interessants.

Aquesta iniciativa hem sembla molt encertada i com que esta dirigida a un sector concret de l'educació trobo que deu tenir més empenta que els projectes telemàtics. Sobretot aquest en concret (i pel que he vist n'hi havia uns quants) que esta dirigit a activitats per dur a terme dins de les aules d'acollida.

Projectes Telemàtics

Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.

Així és com ens presenta els projectes telemàtics xtec.es. Segons el DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans):

telemàtic -a

1adj. [IN] Relatiu o pertanyent a la telemàtica.

2f. [IN] [TC] [CO] Conjunt de tècniques i de serveis que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions.

Del llarg llistat que Xtec posa al nostre abast, jo he escollit el que porta per nom “De 3 en 3”, un projecte telemàtic cooperatiu pensat per a nens i nenes de Cicle Inicial de Primària. Us animem a entrar al món de les paraules, les endevinalles i les històries de la mà de l'Eustaqui, la Klissa i la Mina.

Aquest projecte pretén acostar el món de les endevinalles i els contes als nens. És un senzill disseny en el que es poden enviar diferents tipologies d'arxius. Qui sigui que rep aquests arxius, poc a poc els va penjant a la web principal, des d'on tothom hi pot accedir per veure'n el contingut.

Hem sembla una bona iniciativa, tot i que no crec que arribi massa lluny, ja que com totes aquestes coses, qui no sap que existeix no ho farà servir. Trobo que es molt difícil que un gran nombre de persones arribi a saber sobre la seva existència.

Treball de la viquipèdia

Aquest treball ens ha servit per veure com funciona tot el món dels wikis i en concret per saber com funciona la viquipèdia. Fins ara només havíem utilitzat la viquipèdia com a lectores, potser a partir d'ara també la utilitzarem com a creadores, qui sap. Ara ja sabem com penjar alguna entrada en aquest servei, ja que era una pràctica a seguir dins de la realització del treball. Nosaltres vam escollir fer una entrada sobre Jaume Cela i Ollé, autor del llibre “Va de mestres”, que vam haver de llegir fa un temps.

Com a grup de treball hem funcionat molt bé, hem sabut repartir-nos la feina de manera que no hi hagués ningú que treballes més que els altres. Per treballar hem utilitzat el Google Docs, una eina molt útil per treballar en grup i tenir en compte les aportacions de tots els membres.

Metàfores d'ús de l'ordinador

A l'aula de GTIC hem estat experimentat diverses formes en les que pot actuar un ordinador a l'aula. Hem treballat amb diferents programes i finalment hem dut a terme una reflexió sobre quin paper (nosaltres ho hem anomenat metàfores) interpretava l'ordinador.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat a la "Zona Clic" (http://clic.xtec.cat) anomenada "Utillatge químic".

Aquí l'alumne rep les instruccions del que ha d'anar fent a través de l'ordinador. L'orinador exerceix de tutor i guia a l'alumne cap a un aprenentatge concret. Tot això amb un programa pre-progamat per aquesta funció.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat amb el WinLogo.

Aquí és l'ordinador qui rep les instruccions a seguir. L'alumne ha d'anar facilitant les instruccions a seguir a l'ordinador, a través de l'ús d'un llenguatge concret. Per així poder assolir un objectiu, plantejat segurament pel mestre de laula.

( Logotip de Winlogo )

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat amb el Crayon Physics, un joc en el que s'han d'anar superant nivells.

Aquí l'ordinador simula unes situacions en les que l'alumne haurà d'intervenir, d'una manera lúdica, per tal d'aconseguir passar de nivell.

(Imatge de presentació de Crayon Physics)

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

En el cas de la nostre classe, això correspondria a l'ús del Microsoft Word per a la realització d'un dictat.

En aquest cas l'ordinador no te altre funció que la de fer-nos d'eina. Té la mateixa funció que haguessin tingut una llibreta i un bolígraf.

" Explica-m'ho, i ho oblidaré.
Mostra-m'ho, i potser ho recordaré.
Involucra-m'hi, i ho entendré "

proverbi xinès

Societat Digital

Lectura i reflexió dels articles

Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?

En aquest text, que ja ens van fer llegir fa un temps des de l’assignatura de GTIC, es presenta el “problema” en quant a la lectura, que ha sorgit amb l’aparició del fet de poder accedir al món de la lectura amb Internet.

Esmenta algunes teories que defensen que l’aparició de les noves tecnologies, com ara Internet, no fan res més que facilitar-nos la feina. Provocant així una acomodació per part nostre, que provoca que encara siguem menys capaços de fer més feina. Aleshores és quan es fa esment de la teoria de John McEneaney, que defensa que la tecnologia es fruït de l’esforç de l’home. Explica que la lectura a “evolucionat”, les persones que llegeixen online ho fan d’una manera ràpida, fent una lectura horitzontal a través dels títols de les pàgines i de les webs, per trobar una satisfacció immediata. Anomenen a això lectura “cop d’ull” (“vistazo”).

També es mostren diversos punts de vista davant d’aquest tipus de lectura, alguns d’optimistes i d’altres no tant. Plantegen aspectes com la idea de que tot és per interès de les empreses que s’embutxaquen diners a través de les nostres visites online a les webs.

Respecte a aquest text, estic completament d’acord amb la descripció de la lectura online que es fa. No trobo que la lectura, sempre referint-me a la lectura que es fa per gust propi, a través d’Internet, sigui una lectura completa. Sempre he sentit que llegir un text fens servir la pantalla de l’ordinador, no era llegir-se’l de veritat. Per molt que defensin les avantatges de la lectura online, per mi, segueixen pesant més les contres.

Hipertext

En aquest tex ens parla sobre això, l’ hipertext. Un element molt més complexa del que sembla, que ens amaga el que ens vol mostrar fins que no fem un pas endavant i hi cliquem per a investigar-ho.

També en parla de que desprès de l’aparició dels hipertextos, com a eines informàtiques, va aparèixer l’anomenada “hiperliteratura”.

Sobre això, no crec que hi hagi gaire a opinar. Els hipertextos són uns elements dels que gairebé mai en fem cas, però que a l’hora son eines útils per a la correcta comprensió d’algun text.

Anàlisi d'un anunci

1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita: L’anunci ens explica una breu història. Sembla que hi ha una parella que s’acaben de fer una casa i es veu com la noia va ensenyant les diferents parts d’aquesta a les seves amigues. Deixa pel final el plat fort de la casa, que és un armari grandiós amb tot de separadors per diferents coses, amb molta roba i moltes joies. Les noies, emocionades comencen a cridar, de sobte callen perquè se senten de fons tot de crits masculins. L’home de la parella estava fent el mateix amb els seus amics, però el seu plat fort és la grandiosa nevera, plena de Heineken que té a la cuina. Els homes criden d’emoció.

2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.: Tot l’anunci passa en una casa benestant. Passen per diferents llocs de la casa: el menjador, l’habitació i la cuina. Es veuen unes habitacions grans i espaioses. Al menjador trobem una sèrie de personatges que estant gaudint d’una festa d’inauguració. Tant a l’habitació com a la cuina tenen espai suficient com per comptar tant amb el gran armari com amb la gran nevera. Els amos de la casa tenen un gran nivell adquisitiu. S’ha de destacar que el ritme de l’anunci és molt ràpid, hi ha canvis d’escena i de plànols constantment. Però no impedeix en cap moment seguir el fil de la història. També cal destacar que l’anunci no té música, només se sent la veu dels personatges i al final, quan surt l’eslògan, se sent un soroll com si estiguessin destapant una ampolla de cervesa i sortir el gas.

3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten: Tots els personatge, per la roba que porten, mostren que són persones d’un gran nivell adquisitiu. Aquí han volgut jugar amb el fet que a la majoria de dones els agrada la roba. També amb el fet que la majoria de dones han somiat alguna vegada amb un armari tan gran com el del anunci, tot ple de roba. Amb això transmeten que les dones són unes fanàtiques del consumisme. Aquí està el joc de l’anunci, ja que en un toc d’humor, compara l’afició de les dones per la roba amb la dels homes per la cervesa.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...: No hi ha gaire discurs, gairebé no parlen. L’única que parla és la dona que ensenya la casa a les seves amigues. L’únic que és significatiu del vídeo són, tan els crits de les dones, com els crits dels homes.L’eslògan de l’anunci diu Heineken serving the planet. No crec que tingui més significat que el que ja expressa l’eslògan en si. Servint al planeta, referint-se a que es ben per tot el món. No trobo relació entre l’anunci i l’eslògan.

5. Valoració personal de l'anunci: És un molt bon anunci, com la majoria dels anuncis d’aquesta marca. Aconsegueix en un espai de temps molt curt, que els espectadors (consumidors) riguin una mica. A més penso que és un bon anunci perquè no es fa pesat, per molt que el vegis moltes vegades no et deixa de fer gràcia. Suposo que és per l’expressivitat dels homes.

Comentari sobre alguns tòpics

Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat".

Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. En aquest exercici es proposa d'analitzar-ne alguns destriant quina és la seva part de veritat i quines confusions provoca.

TÒPIC 1: Una imatge val més que mil paraules

Jo trobo molt correcte aquesta afirmació. Per a narrar un fet i que el receptor el rebi d'una manera més completa, val més una imatge que una descripció verbal. Degut a que el receptor haurà de realitzar menys esforços per captar el missatge i també perquè serà ell mateix qui es narri el fet. No caldrà que desxifri el missatge del receptor per intentar entendre'l.

Però tampoc es pot generalitzar en totes les situacions, perquè a vegades (igual que la parla) una imatge es pot interpretar de manera errònia i unes paraules, potser arreglen la mala interpretació. De tal manera que una imatge pot suplir la mala interpretació d'un missatge.

De tota manera les paraules sempre poden complementar les imatges i viceversa. Així és com un missatge serà més complet.

TÒPIC 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat

Realment la televisió és una autèntica finestra oberta a la realitat. Ja que la majoria de vegades ens permet veure, a mode de finestra, el que passa fora de casa nostre.

El problema és que moltes vegades les imatges no ens arriben de la mateixa manera que ens arribarien si les estiguéssim veient nosaltres des de la nostre pròpia finestra, ens arriben distorsionades, censurades o el que és pitjor, acompanyades del missatge d'unes persones que ens diuen només el que els hi convé dir.

També cal dir que aquesta finestra no sempre ens ensenya una realitat, a vegades costa distingir quan una cosa es realitat i quan no ho és. No podem confiar en la televisió igual que podem confiar en que la finestra de casa nostre ens ensenya el que hi ha a fora de casa.

Mapa Conceptual sobre Internet

Pràctiques amb el PowerPoint

PRÀCTIQUES AMB EL POWERPOINT

Presentació sobre la multimèdia

Alícia al país de les meravelles!!

- Bon dia! Em dic Alícia i busco un conill blanc amb ulls de color de rosa.

- Jo sóc el gat dels Desitjos, i jo sé moltes coses. Segueix-me!

- N’estàs segur, que el conill que jo busco ha passat per aquí?

- El teu conill? Quin conill! Jo et porto a ca la Llebre de Març. És amiga meva. Allà hi trobaràs també el Barret Boig. És un tipus molt curiós. Prendrem el te amb ells a la festa de no-aniversari.

Prova d'enllaços!!

El meu nivell en quant a l’ús de noves tecnologies és com el de les meves companyes de grup: Norma, Anna, Laura i Irene. Totes fem servir l’ordinador per més o menys les mateixes coses i totes tenim mòbil.

Tres informàtiques de cap a peus!!

Dimensió: 1600 x 1195
Tamany: 258 KB

Li he aplicat dos efectes a la fotografia (dins de l'apartat de "filtres") :

- Lluentor suau
- Vinyeta

La meva experiència tecnològica

Bàsicament utilitzo l’ordinador per fer les mateixes coses que sol fer tothom. Escolto música. Recentment he descobert l’Spotify. És un programa que et pots baixar gratuïtament al teu ordinador a través del qual pots escoltar tota la música que vulguis sense necessitat de descarregar-te-la. Quan no tinc l’ordinador utilitzo o el mòbil o l’I-Pod per escoltar música.

En quant a comunicacions utilitzo el Messenger, sobretot pel tema del correu. També sóc usuària de Fotolog i de les Facebook.

Sempre faig servir l’ordinador com a eina de presentació, tant per buscar informació com per editar els treballs que s’han d’entregar. Amb l’aparició de les càmeres digitals a casa se’m va encomanar la feina “d’encarregada de gestionar les fotografies familiars”. Poc a poc he anat descobrint programes per retocar fotografies, tot hi que no acostumo a dedicar-hi gaire temps.

A primària ens dividien en grups petits i ens portaven a l’aula d’informàtica. Allà apreníem a fer anar les coses bàsiques de l’ordinador i fèiem mecanografia, tot hi que no hem va servir de gaire.

A la ESO vam seguir treballant amb els programes bàsics de l’ordinador i ens van ensenyar els primers passos per a programar, però molt per sobre. Al Batxillerat començaven a demanar-nos que presentéssim els treballs amb un suport visual, un Power-point o un vídeo.