La Norma és una noia que va néixer a Barcelona fa ja vint-i-dos anys. És d’estatura normal, ni molt alta ni molt baixa. Té els ulls de color marró verdós, protegits per un exèrcit de pigues que els rodegen. Els cabells els té d’un color rogenc molt viu que contrasta amb la seva pell blanca.
És una noia tímida, quant l’acabes de conèixer sembla molt reservada, però a mesura que es va habituant a tu, veus com és bastant al contrari. És molt senzilla, sembla que no necessiti moltes coses per ser feliç. La discreció i passar desapercebuda també són unes de les seves qualitats.
Però en la qualitat en la qual m’he volgut centrar ha sigut la de la seva expressivitat. La Norma és molt expressiva, tan sols necessites mirar la seva cara quan parles amb ella per veure si hi esta d’acord o no. Pots saber perfectament si es troba còmoda en la situació en la qual està vivint o no. Però l’expressivitat de la Norma no es limita a l’expressivitat del seu rostre, sinó que va més enllà. Pots saber quin dia té la Norma mirant-li els cabells, depenent de com s’hagi pentinat tindrà més o menys bon dia. També pots saber si té un bon dia o no mirant la roba que porta. Crec que observant-la més a fons per fer la descripció he descobert que també podem saber el seu estat d’ànim segons el collaret que porta, però ho hauré de seguir investigant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada