Cosmocaixa

HORARIS

De dimarts a diumenge, de 10 a 20 h.

Obert els dilluns festius, els de Pasqua, estiu i Nadal.

Tancat els dies 25 de desembre i 1 i 6 de gener.

ADREÇA

Isaac Newton, 26, Barcelona

Tel. 93 212 60 50 · Fax: 93 253 74 73

SERVEIS QUE OFEREIX:

· Cafeteria-Restaurant

· La botiga del museu

· L'aparcament

SALES QUE OFEREIX :

• Mur geològic

• El bosc inundat

• La sala de la matèria

• El planetari

• El planetari bombolla

• La plaça de la ciència

• Clik i Flaish

• Toca, toca!

Totes les sales que ofereix aquest museu estan destinades i pensades per a tot tipus de públic, sobretot per a estudiants. Tot hi això, trobem dues sales destinades únicament a atendre els infants més petits (són les sales escrites en color verd).

En aquestes sales els infants podran tenir un primer contacte amb la ciència i l’astronomia, d’una manera divertida, que aconseguirà captivar-los.

SALA CLIK

En aquesta sala destinada als infants de 3 a 6 anys, els educadors/es que hi treballen pretenen despertar la curiositat dels més petits a través d’uns materials.

Primer de tot faran una rotllana i faran als nens/es unes quantes preguntes, deixant que entre ells mateixos es creï un debat. Ells no guiaran les activitats, deixaran que siguin els infants els que investiguin i descobreixin per la seva compta.

Per acabar es tornarà a fer una rotllana i es preguntarà als infants, anant pas per pas, que han descobert.

OPINIÓ PERSONAL :

Em va encantar aquesta sala, fins hi tot la recordava de quan hi vaig anar quan era petita. Mes o menys me’n recordava de tot.

Trobo que es una sala molt adient pels infants i que realment aprenen moltes coses a traves del lliure descobriment de la sala.

BOSC INUNDAT

Aquesta sala no esta únicament destinada als infants, però degut a un problema d’horaris, en la nostra visita se’ns va fer impossible anar a veure EL PLANETARI BOMBOLLA. La monitora per tal d’ampliar-nos la visita al museu, ens va reproduir el recorregut que es fa amb els més petits a través d’aquesta altre.

Aquí hi podem trobar una reproducció d’un tros d’un bosc de la Selva Amazònica. En aquesta sala podem observar des d’un punt de vista subterrani, terrestre o aeri les diferents parts que el formen.

L’única cosa que te de diferent la visita amb els infants és que es fa una petita aturada davant dels estancs dels peixos mentre un treballador del museu alimenta els peixos. Així se’ls pot explicar als més petits les diferents maneres que tenen d’alimentar-se els peixos segons de l’espècie que siguin.

OPINIÓ PERSONAL :

En aquesta sala també hi havia estat, però potser amb la monitora em vaig aturar a observar coses que l’altre vegada m’havien passat per alt.

Elogi de la feblesa

Com creieu, vosaltres personalment, que ens pot influir “la mirada de l’altre” en la visió i construcció del propi “jo”?

Crec que el nostre entorn té una gran influència en el fet de que siguem d'una manera o d'una altre. Tenim el desig d'integrar-nos en un grup i molts cops aquest desig fa que actuem d'una manera determinada, que potser no és amb la que normalment actuaríem, només per ser acceptats. Tothom ho fa encara que ho negui.

La mirada “dels altres” ens afecta molt. Ja que aquesta mirada és una mirada jutjadora, carregada segurament de prejudicis. Aquesta mirada critica cap a la nostre persona ens pot arribar a crear un gran malestar. Ja que com he dit abans, tenim el desig de ser acceptats, i aquesta mirada pot ser un símbol de no acceptació.

Per tant, suposo que sempre farem el possible per a que aquestes mirades que tant ens afecten, no es produeixin.

Trobo que tots hauríem d'assolir la capacitat d'ignorar aquestes mirades dels altres, senzillament ser nosaltres mateixos.

Seminari (06/11/09)

Com en la majoria de sessions, a seminari hem començat amb la lectura en veu alta. Avui l'ha fet la Mònica i ens ha llegit un fragment de “Campos de fresas”. Jo me l'havia llegit en català fa ja uns quants anys i he de reconèixer que només sentir el títol ja se m'ha fet estrany sentir-lo en castellà.

Quan ha acabat la lectura i després de que donéssim la nostre opinió de com ho havia fet, l'Annabel ens ha comentat que mai tenim en comte la postura en la que estem quan llegim en veu alta. I és una cosa força important a observar, perquè depenent de com estigui posat el lector la veu es projectarà a la sala millor o pitjor. Ja sabem una altre cosa en la que fixar-nos quan els nostres companys llegeixin en veu alta.

A continuació de la lectura, també com sempre solem fer, hem fet l'actualitat educativa. Avui els tocava a la Helena i a la Ethel.

"Estrasbur gobliga a Itàlia a treure crusifixos de l'escola"

En la notícia podíem llegir com s'havia aixecat la polèmica després de que el governs de Silvio Berlusconi anuncies que recorreria aquesta sentència al ple del tribunal, ja que considera la llei com un atac a les arrels i a la tradició d'un país.

Hem estat debatin al voltant del tema i juntament amb la conversa sobre la notícia ha sortit el tema, també notícia l'altre dia, sobre el fet de que volen canviar el nom de les festivitats, ja que totes tenen menció a símbols religiosos. Finalment, després de donar unes quantes voltes inútils al tema, hem arribat a la conclusió de que hi ha coses molt més importants que això.

Finalment, per finalitzar el seminari hem estat parlant sobre la setmana de pràctiques. Hem parlat sobre les diferents activitats que realitzarem i ens hem repartit per les diferents escoles que haurem de passar. Es presenta una setmana interessant i suposo que els meus companys, igual que jo, tenen moltes ganes de viure-la. Animats se'ns veia a tots, fins hi tot als que els ha tocat anar fins a Esparraguera.

Sessió del 28.10.09

Durant la passada sessió de seminari vam tractar diversos temes. Vam començar,com solem fer sempre, amb la lectura en veu alta, aquest cop li tocava a la nostre companya Cristina. Un cop acavada la lectura, vam procedir a la seva “avaluació”, com sempre.

En acavat les nostres companyes Helena i Laura van procedir amb la posada en comú de lactualitat educativa. De totes les notícies que van trobar, havien escollit el següent : “Alrededor del 42% de los chavales de 15 años ha repetido curso alguna vez”. Després de llegir la noticia i de que ens la comentessin, vam iniciar un debat en torn de dos temes principals:

- Quines poden ser les solucions davant d’aquest índex de repetidors, qui en són els vertaders culpables...

- Consum de cànnabis: opinió i responsables.

Un cop acabada l’actualitat educativa vam procedir al la posada en comú sobre la lectura de “Va de mestres”. L’Anabel ens va demanar que anomenéssim temes sobre els que ens parlava el llibre. Van sortir coses com : coses que mai ha de fer un mestre, un mestre ha de ser alegre, la importància del treball en equip, el lligam entre escola –família i societat, etc. Seguidament vam per un petit col·loqui on tots vam donar la nostre opinió sobre el llibre i on també vam comentar quins trossos ens havien agradat més. Per últim ens va demanar que diguéssim en dues paraules com ens havíem sentit llegint el llibre i que féssim el nostre propi decàleg del bon mestre.

Respecte a l’actualitat educativa, com més o menys vam comentar a classe, és molt difícil tenir als alumnes contents. Aquesta franja d’edat és una franja complicada, en la que molts alumnes decideixen que no volen seguir estudiant, però no poden deixar de fer-ho, ja que per llei hi estan obligats. Però per molt que la llei digui que ells han d’estar a les aules, si ells no hi volen ser no ho aprofiten, per tant no hi posen interès, per tant no aproven, per tant repeteixen. El nostre deure com a futurs mestres és començar a conscienciar-nos, de que no tots els alumnes que tindrem a l’aula hi voldran ser. Però a nosaltres això ens ha de ser igual, perquè la nostre feina consisteix en motivar-los a seguir endavant a tots, motivar-los a aprendre.

També per als alumnes més grans, trobo que s’haurien de crear més possibilitats alternatives a estar dins d’una aula i aprendre amb els llibres. S’haurien de facilitar més les coses per als alumnes que han de seguir escolaritzats per llei, però no poden estar dins d’una aula normal i corrent. S’han de crear més aules-tallers, on aquest alumnes puguin aprendre un ofici.

Respecte a la lectura de “Va de mestres”, també com més o menys vam començar a classe, m’ha semblat un llibre molt maco. M’ha fet sentir animada i identificada. Animada perquè el llibre és un constant elogi a la professió de mestre, ja que tot i que n’expliqui alguna cosa dolenta, sempre ho acava guiant cap a la grandesa de la prfessió. I indentificada perquè moltes de les coses de les que parlava, en quan a tòpics, les recolzo totalment, ja que més d’un cop, tot i que només sigui una estudiant, ja les he agut de sentir.

Seminari (28/10/09)

Hem començat aquesta sessió de seminari amb la lectura en veu alta. Li ha tocat a la nostre companya Cristina. Després de l'avaluació en veu alta per part nostre i alguns comentaris de l'Annabel hem procedit amb les activitat del dia.

Avui a l'actualitat educativa que han fet dos dels nostres companys hem tractat la següent notícia sobre l'índex de repetidors als 15 anys. La notícia ens deia que els 43% dels nois/es de 15 anys havien repetit com a mínim una vegada. Una dada preocupant. Hem estat debatin sobre qui tenia la culpa realment d'aquest percentatge, més o menys hem repartit culpables entre tots els àmbits. Tot i que jo crec cegament que els veritables culpables de que aquest percentatge existeixi són els pares d'aquests alumnes.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

També a la notícia es parlava sobre l'augment de consum de cannabis en els joves. Com en l'apartat d'abans hem estat debatin qui eren els culpables i també com abans jo considero que gran part de la culpa la tenen els pares. Tot i que en aquest cas, no trobo que en siguin els únics. Aquí cal culpar també a l'entorn d'aquests joves que els incita al consum. I sobretot al seu propi criteri, que en aquesta edat és tan influenciable...

Un cop acabat tot això hem procedit a la posada en comú de la lectura individual sobre el llibre “Va de mestres”. Tot hem coincidit en dir que és un bon llibre. Hem apuntant quins eren els temes principals dels quals parlava el llibre i hem anat dient quins han sigut els trossos que més ens han agradat. Aquí a continuació deixo la meva pròpia valoració.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

• Però si la teva carrera és una broma...

• Però si només as de saber netejar culs...

• Uf, quina sort, tindràs tres mesos de vacances...

Desgraciadament la professió que hem triat esta carregada de tòpics com aquests i no sé jo si això algun dia canviarà.