Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat".
Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. En aquest exercici es proposa d'analitzar-ne alguns destriant quina és la seva part de veritat i quines confusions provoca.
TÒPIC 1: Una imatge val més que mil paraules
Jo trobo molt correcte aquesta afirmació. Per a narrar un fet i que el receptor el rebi d'una manera més completa, val més una imatge que una descripció verbal. Degut a que el receptor haurà de realitzar menys esforços per captar el missatge i també perquè serà ell mateix qui es narri el fet. No caldrà que desxifri el missatge del receptor per intentar entendre'l.
Però tampoc es pot generalitzar en totes les situacions, perquè a vegades (igual que la parla) una imatge es pot interpretar de manera errònia i unes paraules, potser arreglen la mala interpretació. De tal manera que una imatge pot suplir la mala interpretació d'un missatge.
De tota manera les paraules sempre poden complementar les imatges i viceversa. Així és com un missatge serà més complet.
TÒPIC 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
Realment la televisió és una autèntica finestra oberta a la realitat. Ja que la majoria de vegades ens permet veure, a mode de finestra, el que passa fora de casa nostre.
El problema és que moltes vegades les imatges no ens arriben de la mateixa manera que ens arribarien si les estiguéssim veient nosaltres des de la nostre pròpia finestra, ens arriben distorsionades, censurades o el que és pitjor, acompanyades del missatge d'unes persones que ens diuen només el que els hi convé dir.
També cal dir que aquesta finestra no sempre ens ensenya una realitat, a vegades costa distingir quan una cosa es realitat i quan no ho és. No podem confiar en la televisió igual que podem confiar en que la finestra de casa nostre ens ensenya el que hi ha a fora de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada