Durant la passada sessió de seminari vam tractar diversos temes. Vam començar,com solem fer sempre, amb la lectura en veu alta, aquest cop li tocava a la nostre companya Cristina. Un cop acavada la lectura, vam procedir a la seva “avaluació”, com sempre.
En acavat les nostres companyes Helena i Laura van procedir amb la posada en comú de lactualitat educativa. De totes les notícies que van trobar, havien escollit el següent : “Alrededor del 42% de los chavales de 15 años ha repetido curso alguna vez”. Després de llegir la noticia i de que ens la comentessin, vam iniciar un debat en torn de dos temes principals:
- Quines poden ser les solucions davant d’aquest índex de repetidors, qui en són els vertaders culpables...
- Consum de cànnabis: opinió i responsables.
Respecte a l’actualitat educativa, com més o menys vam comentar a classe, és molt difícil tenir als alumnes contents. Aquesta franja d’edat és una franja complicada, en la que molts alumnes decideixen que no volen seguir estudiant, però no poden deixar de fer-ho, ja que per llei hi estan obligats. Però per molt que la llei digui que ells han d’estar a les aules, si ells no hi volen ser no ho aprofiten, per tant no hi posen interès, per tant no aproven, per tant repeteixen. El nostre deure com a futurs mestres és començar a conscienciar-nos, de que no tots els alumnes que tindrem a l’aula hi voldran ser. Però a nosaltres això ens ha de ser igual, perquè la nostre feina consisteix en motivar-los a seguir endavant a tots, motivar-los a aprendre.
També per als alumnes més grans, trobo que s’haurien de crear més possibilitats alternatives a estar dins d’una aula i aprendre amb els llibres. S’haurien de facilitar més les coses per als alumnes que han de seguir escolaritzats per llei, però no poden estar dins d’una aula normal i corrent. S’han de crear més aules-tallers, on aquest alumnes puguin aprendre un ofici.
Respecte a la lectura de “Va de mestres”, també com més o menys vam començar a classe, m’ha semblat un llibre molt maco. M’ha fet sentir animada i identificada. Animada perquè el llibre és un constant elogi a la professió de mestre, ja que tot i que n’expliqui alguna cosa dolenta, sempre ho acava guiant cap a la grandesa de la prfessió. I indentificada perquè moltes de les coses de les que parlava, en quan a tòpics, les recolzo totalment, ja que més d’un cop, tot i que només sigui una estudiant, ja les he agut de sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada