AMOR PARTICULAR
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
PRIMERA EPÍSTOLA ALS CORINTIS (St. Pau)
L'amor és més necessària que totes les gràcies i virtuts.
Si jo parlés les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor, seria com la campana que toca o el plateret que dringa. I si tingués el do de profecia i sabés tots els misteris i tota la ciència, si tingués la fe ben íntegra fins a fer canviar de lloc les muntanyes, però no tingués amor, no seria res. I si distribuís tots els meus bens entre els pobres, si oferís els meu cos perquè el foc em consumís, però no tingués amor, de res no em serviria.
L'amor és pacient, és bondadós; l'amor no té enveja, no és pretensiós ni orgullós; no és insolent, no busca el propi interès ni s'irrita, no té en comte el mal, no s'alegra de la injustícia, sinó que s'alegra amb la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor no passa mai.
