dijous, 29 d’octubre del 2009

Seminari (28/10/09)

Hem començat aquesta sessió de seminari amb la lectura en veu alta. Li ha tocat a la nostre companya Cristina. Després de l'avaluació en veu alta per part nostre i alguns comentaris de l'Annabel hem procedit amb les activitat del dia.

Avui a l'actualitat educativa que han fet dos dels nostres companys hem tractat la següent notícia sobre l'índex de repetidors als 15 anys. La notícia ens deia que els 43% dels nois/es de 15 anys havien repetit com a mínim una vegada. Una dada preocupant. Hem estat debatin sobre qui tenia la culpa realment d'aquest percentatge, més o menys hem repartit culpables entre tots els àmbits. Tot i que jo crec cegament que els veritables culpables de que aquest percentatge existeixi són els pares d'aquests alumnes.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

També a la notícia es parlava sobre l'augment de consum de cannabis en els joves. Com en l'apartat d'abans hem estat debatin qui eren els culpables i també com abans jo considero que gran part de la culpa la tenen els pares. Tot i que en aquest cas, no trobo que en siguin els únics. Aquí cal culpar també a l'entorn d'aquests joves que els incita al consum. I sobretot al seu propi criteri, que en aquesta edat és tan influenciable...

Un cop acabat tot això hem procedit a la posada en comú de la lectura individual sobre el llibre “Va de mestres”. Tot hem coincidit en dir que és un bon llibre. Hem apuntant quins eren els temes principals dels quals parlava el llibre i hem anat dient quins han sigut els trossos que més ens han agradat. Aquí a continuació deixo la meva pròpia valoració.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

  • Però si la teva carrera és una broma...

  • Però si només as de saber netejar culs...

  • Uf, quina sort, tindràs tres mesos de vacances...

Desgraciadament la professió que hem triat esta carregada de tòpics com aquests i no sé jo si això algun dia canviarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada