Aquest treball ens ha servit per veure com funciona tot el món dels wikis i en concret per saber com funciona la viquipèdia. Fins ara només havíem utilitzat la viquipèdia com a lectores, potser a partir d'ara també la utilitzarem com a creadores, qui sap. Ara ja sabem com penjar alguna entrada en aquest servei, ja que era una pràctica a seguir dins de la realització del treball. Nosaltres vam escollir fer una entrada sobre Jaume Cela i Ollé, autor del llibre “Va de mestres”, que vam haver de llegir fa un temps.
Com a grup de treball hem funcionat molt bé, hem sabut repartir-nos la feina de manera que no hi hagués ningú que treballes més que els altres. Per treballar hem utilitzat el Google Docs, una eina molt útil per treballar en grup i tenir en compte les aportacions de tots els membres.
A l'aula de GTIC hem estat experimentat diverses formes en les que pot actuar un ordinador a l'aula.Hem treballat amb diferents programes i finalment hem dut a terme una reflexió sobre quin paper (nosaltres ho hem anomenat metàfores) interpretava l'ordinador.
Aquí l'alumne rep les instruccions del que ha d'anar fent a través de l'ordinador. L'orinador exerceix de tutor i guia a l'alumne cap a un aprenentatge concret. Tot això amb un programa pre-progamat per aquesta funció.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat amb el WinLogo.
Aquí és l'ordinador qui rep les instruccions a seguir. L'alumne ha d'anar facilitant les instruccions a seguir a l'ordinador, a través de l'ús d'un llenguatge concret. Per així poder assolir un objectiu, plantejat segurament pel mestre de laula.
( Logotip de Winlogo )
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En aquesta metàfora situem l'activitat que hem realitzat amb el Crayon Physics, un joc en el que s'han d'anar superant nivells.
Aquí l'ordinador simula unes situacions en les que l'alumne haurà d'intervenir, d'una manera lúdica, per tal d'aconseguir passar de nivell.
(Imatge de presentació de Crayon Physics)
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
En el cas de la nostre classe, això correspondria a l'ús del Microsoft Word per a la realització d'un dictat.
En aquest cas l'ordinador no te altre funció que la de fer-nos d'eina. Té la mateixa funció que haguessin tingut una llibreta i un bolígraf.
Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto, que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. Per tot això i coses que t’amago em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència, però tot això serà una altra història, ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
PRIMERA EPÍSTOLA ALS CORINTIS (St. Pau)
L'amor és més necessària que totes les gràcies i virtuts.
Si jo parlés les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor, seria com la campana que toca o el plateret que dringa. I si tingués el do de profecia i sabés tots els misteris i tota la ciència, si tingués la fe ben íntegra fins a fer canviar de lloc les muntanyes, però no tingués amor, no seria res. I si distribuís tots els meus bens entre els pobres, si oferís els meu cos perquè el foc em consumís, però no tingués amor, de res no em serviria.
L'amor és pacient, és bondadós; l'amor no té enveja, no és pretensiós ni orgullós; no és insolent, no busca el propi interès ni s'irrita, no té en comte el mal, no s'alegra de la injustícia, sinó que s'alegra amb la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor no passa mai.
dimarts, 1 de desembre del 2009
" Explica-m'ho, i ho oblidaré. Mostra-m'ho, i potser ho recordaré. Involucra-m'hi, i ho entendré "
Com en la majoria de sessions, a seminari hem començat amb la lectura en veu alta. Avui l'ha fet la Mònica i ens ha llegit un fragment de “Campos de fresas”. Jo me l'havia llegit en català fa ja uns quants anys i he de reconèixer que només sentir el títol ja se m'ha fet estrany sentir-lo en castellà.
Quan ha acabat la lectura i després de que donéssim la nostre opinió de com ho havia fet, l'Annabel ens ha comentat que mai tenim en comte la postura en la que estem quan llegim en veu alta. I és una cosa força important a observar, perquè depenent de com estigui posat el lector la veu es projectarà a la sala millor o pitjor. Ja sabem una altre cosa en la que fixar-nos quan els nostres companys llegeixin en veu alta.
A continuació de la lectura, també com sempre solem fer, hem fet l'actualitat educativa. Avui els tocava a la Helena i a la Ethel.
En la notícia podíem llegir com s'havia aixecat la polèmica després de que el governs de Silvio Berlusconi anuncies que recorreria aquesta sentència al ple del tribunal, ja que considera la llei com un atac a les arrels i a la tradició d'un país.
Hem estat debatin al voltant del tema i juntament amb la conversa sobre la notícia ha sortit el tema, també notícia l'altre dia, sobre el fet de que volen canviar el nom de les festivitats, ja que totes tenen menció a símbols religiosos. Finalment, després de donar unes quantes voltes inútils al tema, hem arribat a la conclusió de que hi ha coses molt més importants que això.
Finalment, per finalitzar el seminari hem estat parlant sobre la setmana de pràctiques. Hem parlat sobre les diferents activitats que realitzarem i ens hem repartit per les diferents escoles que haurem de passar. Es presenta una setmana interessant i suposo que els meus companys, igual que jo, tenen moltes ganes de viure-la. Animats se'ns veia a tots, fins hi tot als que els ha tocat anar fins a Esparraguera.
En aquest text, que ja ens van fer llegir fa un temps des de l’assignatura de GTIC, es presenta el “problema” en quant a la lectura, que ha sorgit amb l’aparició del fet de poder accedir al món de la lectura amb Internet.
Esmenta algunes teories que defensen que l’aparició de les noves tecnologies, com ara Internet, no fan res més que facilitar-nos la feina. Provocant així una acomodació per part nostre, que provoca que encara siguem menys capaços de fer més feina. Aleshores és quan es fa esment de la teoria de John McEneaney, que defensa que la tecnologia es fruït de l’esforç de l’home. Explica que la lectura a “evolucionat”, les persones que llegeixen online ho fan d’una manera ràpida, fent una lectura horitzontal a través dels títols de les pàgines i de les webs, per trobar una satisfacció immediata. Anomenen a això lectura “cop d’ull” (“vistazo”).
També es mostren diversos punts de vista davant d’aquest tipus de lectura, alguns d’optimistes i d’altres no tant. Plantegen aspectes com la idea de que tot és per interès de les empreses que s’embutxaquen diners a través de les nostres visites online a les webs.
Respecte a aquest text, estic completament d’acord amb la descripció de la lectura online que es fa. No trobo que la lectura, sempre referint-me a la lectura que es fa per gust propi, a través d’Internet, sigui una lectura completa. Sempre he sentit que llegir un text fens servir la pantalla de l’ordinador, no era llegir-se’l de veritat. Per molt que defensin les avantatges de la lectura online, per mi, segueixen pesant més les contres.
Hipertext
En aquest tex ens parla sobre això, l’ hipertext. Un element molt més complexa del que sembla, que ens amaga el que ens vol mostrar fins que no fem un pas endavant i hi cliquem per a investigar-ho.
També en parla de que desprès de l’aparició dels hipertextos, com a eines informàtiques, va aparèixer l’anomenada “hiperliteratura”.
Sobre això, no crec que hi hagi gaire a opinar. Els hipertextos són uns elements dels que gairebé mai en fem cas, però que a l’hora son eines útils per a la correcta comprensió d’algun text.
