Societat Digital

Seminari (06/11/09)

Com en la majoria de sessions, a seminari hem començat amb la lectura en veu alta. Avui l'ha fet la Mònica i ens ha llegit un fragment de “Campos de fresas”. Jo me l'havia llegit en català fa ja uns quants anys i he de reconèixer que només sentir el títol ja se m'ha fet estrany sentir-lo en castellà.

Quan ha acabat la lectura i després de que donéssim la nostre opinió de com ho havia fet, l'Annabel ens ha comentat que mai tenim en comte la postura en la que estem quan llegim en veu alta. I és una cosa força important a observar, perquè depenent de com estigui posat el lector la veu es projectarà a la sala millor o pitjor. Ja sabem una altre cosa en la que fixar-nos quan els nostres companys llegeixin en veu alta.

A continuació de la lectura, també com sempre solem fer, hem fet l'actualitat educativa. Avui els tocava a la Helena i a la Ethel.

"Estrasbur gobliga a Itàlia a treure crusifixos de l'escola"

En la notícia podíem llegir com s'havia aixecat la polèmica després de que el governs de Silvio Berlusconi anuncies que recorreria aquesta sentència al ple del tribunal, ja que considera la llei com un atac a les arrels i a la tradició d'un país.

Hem estat debatin al voltant del tema i juntament amb la conversa sobre la notícia ha sortit el tema, també notícia l'altre dia, sobre el fet de que volen canviar el nom de les festivitats, ja que totes tenen menció a símbols religiosos. Finalment, després de donar unes quantes voltes inútils al tema, hem arribat a la conclusió de que hi ha coses molt més importants que això.

Finalment, per finalitzar el seminari hem estat parlant sobre la setmana de pràctiques. Hem parlat sobre les diferents activitats que realitzarem i ens hem repartit per les diferents escoles que haurem de passar. Es presenta una setmana interessant i suposo que els meus companys, igual que jo, tenen moltes ganes de viure-la. Animats se'ns veia a tots, fins hi tot als que els ha tocat anar fins a Esparraguera.

Lectura i reflexió dels articles

Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?

En aquest text, que ja ens van fer llegir fa un temps des de l’assignatura de GTIC, es presenta el “problema” en quant a la lectura, que ha sorgit amb l’aparició del fet de poder accedir al món de la lectura amb Internet.

Esmenta algunes teories que defensen que l’aparició de les noves tecnologies, com ara Internet, no fan res més que facilitar-nos la feina. Provocant així una acomodació per part nostre, que provoca que encara siguem menys capaços de fer més feina. Aleshores és quan es fa esment de la teoria de John McEneaney, que defensa que la tecnologia es fruït de l’esforç de l’home. Explica que la lectura a “evolucionat”, les persones que llegeixen online ho fan d’una manera ràpida, fent una lectura horitzontal a través dels títols de les pàgines i de les webs, per trobar una satisfacció immediata. Anomenen a això lectura “cop d’ull” (“vistazo”).

També es mostren diversos punts de vista davant d’aquest tipus de lectura, alguns d’optimistes i d’altres no tant. Plantegen aspectes com la idea de que tot és per interès de les empreses que s’embutxaquen diners a través de les nostres visites online a les webs.

Respecte a aquest text, estic completament d’acord amb la descripció de la lectura online que es fa. No trobo que la lectura, sempre referint-me a la lectura que es fa per gust propi, a través d’Internet, sigui una lectura completa. Sempre he sentit que llegir un text fens servir la pantalla de l’ordinador, no era llegir-se’l de veritat. Per molt que defensin les avantatges de la lectura online, per mi, segueixen pesant més les contres.

Hipertext

En aquest tex ens parla sobre això, l’ hipertext. Un element molt més complexa del que sembla, que ens amaga el que ens vol mostrar fins que no fem un pas endavant i hi cliquem per a investigar-ho.

També en parla de que desprès de l’aparició dels hipertextos, com a eines informàtiques, va aparèixer l’anomenada “hiperliteratura”.

Sobre això, no crec que hi hagi gaire a opinar. Els hipertextos són uns elements dels que gairebé mai en fem cas, però que a l’hora son eines útils per a la correcta comprensió d’algun text.

Anàlisi d'un anunci

1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita: L’anunci ens explica una breu història. Sembla que hi ha una parella que s’acaben de fer una casa i es veu com la noia va ensenyant les diferents parts d’aquesta a les seves amigues. Deixa pel final el plat fort de la casa, que és un armari grandiós amb tot de separadors per diferents coses, amb molta roba i moltes joies. Les noies, emocionades comencen a cridar, de sobte callen perquè se senten de fons tot de crits masculins. L’home de la parella estava fent el mateix amb els seus amics, però el seu plat fort és la grandiosa nevera, plena de Heineken que té a la cuina. Els homes criden d’emoció.

2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.: Tot l’anunci passa en una casa benestant. Passen per diferents llocs de la casa: el menjador, l’habitació i la cuina. Es veuen unes habitacions grans i espaioses. Al menjador trobem una sèrie de personatges que estant gaudint d’una festa d’inauguració. Tant a l’habitació com a la cuina tenen espai suficient com per comptar tant amb el gran armari com amb la gran nevera. Els amos de la casa tenen un gran nivell adquisitiu. S’ha de destacar que el ritme de l’anunci és molt ràpid, hi ha canvis d’escena i de plànols constantment. Però no impedeix en cap moment seguir el fil de la història. També cal destacar que l’anunci no té música, només se sent la veu dels personatges i al final, quan surt l’eslògan, se sent un soroll com si estiguessin destapant una ampolla de cervesa i sortir el gas.

3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten: Tots els personatge, per la roba que porten, mostren que són persones d’un gran nivell adquisitiu. Aquí han volgut jugar amb el fet que a la majoria de dones els agrada la roba. També amb el fet que la majoria de dones han somiat alguna vegada amb un armari tan gran com el del anunci, tot ple de roba. Amb això transmeten que les dones són unes fanàtiques del consumisme. Aquí està el joc de l’anunci, ja que en un toc d’humor, compara l’afició de les dones per la roba amb la dels homes per la cervesa.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...: No hi ha gaire discurs, gairebé no parlen. L’única que parla és la dona que ensenya la casa a les seves amigues. L’únic que és significatiu del vídeo són, tan els crits de les dones, com els crits dels homes.L’eslògan de l’anunci diu Heineken serving the planet. No crec que tingui més significat que el que ja expressa l’eslògan en si. Servint al planeta, referint-se a que es ben per tot el món. No trobo relació entre l’anunci i l’eslògan.

5. Valoració personal de l'anunci: És un molt bon anunci, com la majoria dels anuncis d’aquesta marca. Aconsegueix en un espai de temps molt curt, que els espectadors (consumidors) riguin una mica. A més penso que és un bon anunci perquè no es fa pesat, per molt que el vegis moltes vegades no et deixa de fer gràcia. Suposo que és per l’expressivitat dels homes.

Comentari sobre alguns tòpics

Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat".

Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació. En aquest exercici es proposa d'analitzar-ne alguns destriant quina és la seva part de veritat i quines confusions provoca.

TÒPIC 1: Una imatge val més que mil paraules

Jo trobo molt correcte aquesta afirmació. Per a narrar un fet i que el receptor el rebi d'una manera més completa, val més una imatge que una descripció verbal. Degut a que el receptor haurà de realitzar menys esforços per captar el missatge i també perquè serà ell mateix qui es narri el fet. No caldrà que desxifri el missatge del receptor per intentar entendre'l.

Però tampoc es pot generalitzar en totes les situacions, perquè a vegades (igual que la parla) una imatge es pot interpretar de manera errònia i unes paraules, potser arreglen la mala interpretació. De tal manera que una imatge pot suplir la mala interpretació d'un missatge.

De tota manera les paraules sempre poden complementar les imatges i viceversa. Així és com un missatge serà més complet.

TÒPIC 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat

Realment la televisió és una autèntica finestra oberta a la realitat. Ja que la majoria de vegades ens permet veure, a mode de finestra, el que passa fora de casa nostre.

El problema és que moltes vegades les imatges no ens arriben de la mateixa manera que ens arribarien si les estiguéssim veient nosaltres des de la nostre pròpia finestra, ens arriben distorsionades, censurades o el que és pitjor, acompanyades del missatge d'unes persones que ens diuen només el que els hi convé dir.

També cal dir que aquesta finestra no sempre ens ensenya una realitat, a vegades costa distingir quan una cosa es realitat i quan no ho és. No podem confiar en la televisió igual que podem confiar en que la finestra de casa nostre ens ensenya el que hi ha a fora de casa.

Mapa Conceptual sobre Internet

Sessió en gran grup de COED

En la passada sessió en gran grup de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital), el passat divendres 10 d'octubre, vam treballar diversos temes. Per començar vam treballar la diferència entre conte i rondalla, ja que en la passada sessió hi ha haver alguns alumnes que ho van preguntar.

Segons el diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans un conte és : Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.

També segons el mateix diccionari, la rondalla és : Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.

A classe vam arribar a la conclusió que són elements gairebé iguals, l’únic que els diferencia és la manera de transmissió: el conte és de transmissió escrita i la rondalla és de transmissió oral.

La classe va procedir amb l’elecció definitiva dels grups de treball, tant per al debat, com per al treball en parelles sobre el territori. Per als debats vam haver d’escollir algun possible tema per a debatre. En el meu grup vam escollir els següents: Patrulles anti campanes o L’escolarització obligatòria fins als 18 anys.

També per al territori vam haver d’escollir un tema i jo i la meva parella vam pensar en “La dansa”, ja que les dues som monitores de dansa aquí a Barcelona.

Per acabar la sessió vam fer la lectura de dos textos: el primer va ser un article del periodista Albert Om, “10.000 euros”, un article on desmentia una de les moltes llegendes urbanes que hi ha al voltant del restaurant Bulli, de Ferran Adrià.

El segon text era de Jesús Tusón, “Lingüística”, un text que ens parla de la llengua com a signe de comunicació dels éssers humans. No vam tenir temps de fer la posada en comú de les idees principals, suposo que ho farem a la propera classe.