Sessió del 28.10.09

Durant la passada sessió de seminari vam tractar diversos temes. Vam començar,com solem fer sempre, amb la lectura en veu alta, aquest cop li tocava a la nostre companya Cristina. Un cop acavada la lectura, vam procedir a la seva “avaluació”, com sempre.

En acavat les nostres companyes Helena i Laura van procedir amb la posada en comú de lactualitat educativa. De totes les notícies que van trobar, havien escollit el següent : “Alrededor del 42% de los chavales de 15 años ha repetido curso alguna vez”. Després de llegir la noticia i de que ens la comentessin, vam iniciar un debat en torn de dos temes principals:

- Quines poden ser les solucions davant d’aquest índex de repetidors, qui en són els vertaders culpables...

- Consum de cànnabis: opinió i responsables.

Un cop acabada l’actualitat educativa vam procedir al la posada en comú sobre la lectura de “Va de mestres”. L’Anabel ens va demanar que anomenéssim temes sobre els que ens parlava el llibre. Van sortir coses com : coses que mai ha de fer un mestre, un mestre ha de ser alegre, la importància del treball en equip, el lligam entre escola –família i societat, etc. Seguidament vam per un petit col·loqui on tots vam donar la nostre opinió sobre el llibre i on també vam comentar quins trossos ens havien agradat més. Per últim ens va demanar que diguéssim en dues paraules com ens havíem sentit llegint el llibre i que féssim el nostre propi decàleg del bon mestre.

Respecte a l’actualitat educativa, com més o menys vam comentar a classe, és molt difícil tenir als alumnes contents. Aquesta franja d’edat és una franja complicada, en la que molts alumnes decideixen que no volen seguir estudiant, però no poden deixar de fer-ho, ja que per llei hi estan obligats. Però per molt que la llei digui que ells han d’estar a les aules, si ells no hi volen ser no ho aprofiten, per tant no hi posen interès, per tant no aproven, per tant repeteixen. El nostre deure com a futurs mestres és començar a conscienciar-nos, de que no tots els alumnes que tindrem a l’aula hi voldran ser. Però a nosaltres això ens ha de ser igual, perquè la nostre feina consisteix en motivar-los a seguir endavant a tots, motivar-los a aprendre.

També per als alumnes més grans, trobo que s’haurien de crear més possibilitats alternatives a estar dins d’una aula i aprendre amb els llibres. S’haurien de facilitar més les coses per als alumnes que han de seguir escolaritzats per llei, però no poden estar dins d’una aula normal i corrent. S’han de crear més aules-tallers, on aquest alumnes puguin aprendre un ofici.

Respecte a la lectura de “Va de mestres”, també com més o menys vam començar a classe, m’ha semblat un llibre molt maco. M’ha fet sentir animada i identificada. Animada perquè el llibre és un constant elogi a la professió de mestre, ja que tot i que n’expliqui alguna cosa dolenta, sempre ho acava guiant cap a la grandesa de la prfessió. I indentificada perquè moltes de les coses de les que parlava, en quan a tòpics, les recolzo totalment, ja que més d’un cop, tot i que només sigui una estudiant, ja les he agut de sentir.

Seminari (28/10/09)

Hem començat aquesta sessió de seminari amb la lectura en veu alta. Li ha tocat a la nostre companya Cristina. Després de l'avaluació en veu alta per part nostre i alguns comentaris de l'Annabel hem procedit amb les activitat del dia.

Avui a l'actualitat educativa que han fet dos dels nostres companys hem tractat la següent notícia sobre l'índex de repetidors als 15 anys. La notícia ens deia que els 43% dels nois/es de 15 anys havien repetit com a mínim una vegada. Una dada preocupant. Hem estat debatin sobre qui tenia la culpa realment d'aquest percentatge, més o menys hem repartit culpables entre tots els àmbits. Tot i que jo crec cegament que els veritables culpables de que aquest percentatge existeixi són els pares d'aquests alumnes.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

També a la notícia es parlava sobre l'augment de consum de cannabis en els joves. Com en l'apartat d'abans hem estat debatin qui eren els culpables i també com abans jo considero que gran part de la culpa la tenen els pares. Tot i que en aquest cas, no trobo que en siguin els únics. Aquí cal culpar també a l'entorn d'aquests joves que els incita al consum. I sobretot al seu propi criteri, que en aquesta edat és tan influenciable...

Un cop acabat tot això hem procedit a la posada en comú de la lectura individual sobre el llibre “Va de mestres”. Tot hem coincidit en dir que és un bon llibre. Hem apuntant quins eren els temes principals dels quals parlava el llibre i hem anat dient quins han sigut els trossos que més ens han agradat. Aquí a continuació deixo la meva pròpia valoració.

És un bon llibre per a totes aquelles persones mínimament interessades en l’educació.És un llibre interessant, però no és interessant per les coses que t’ensenya. A mi, realment no m’ha ensenyat coses que no conegués, això sí m’ha donat cultura literària i cinematogràfica per un tub.

Sobretot el que m’ha donat aquest llibre són ganes de treballar com a mestre, amb tots els seus peros i els seus contres. La feina de mestre no és una feina fàcil, no sé d’on ho han tret totes aquelles persones que s’enriuen de tu quan dius que tens molta feina.

• Però si la teva carrera és una broma...

• Però si només as de saber netejar culs...

• Uf, quina sort, tindràs tres mesos de vacances...

Desgraciadament la professió que hem triat esta carregada de tòpics com aquests i no sé jo si això algun dia canviarà.

Qui ets tu ?

La Norma és una noia que va néixer a Barcelona fa ja vint-i-dos anys. És d’estatura normal, ni molt alta ni molt baixa. Té els ulls de color marró verdós, protegits per un exèrcit de pigues que els rodegen. Els cabells els té d’un color rogenc molt viu que contrasta amb la seva pell blanca.

És una noia tímida, quant l’acabes de conèixer sembla molt reservada, però a mesura que es va habituant a tu, veus com és bastant al contrari. És molt senzilla, sembla que no necessiti moltes coses per ser feliç. La discreció i passar desapercebuda també són unes de les seves qualitats.

Però en la qualitat en la qual m’he volgut centrar ha sigut la de la seva expressivitat. La Norma és molt expressiva, tan sols necessites mirar la seva cara quan parles amb ella per veure si hi esta d’acord o no. Pots saber perfectament si es troba còmoda en la situació en la qual està vivint o no. Però l’expressivitat de la Norma no es limita a l’expressivitat del seu rostre, sinó que va més enllà. Pots saber quin dia té la Norma mirant-li els cabells, depenent de com s’hagi pentinat tindrà més o menys bon dia. També pots saber si té un bon dia o no mirant la roba que porta. Crec que observant-la més a fons per fer la descripció he descobert que també podem saber el seu estat d’ànim segons el collaret que porta, però ho hauré de seguir investigant.

Pràctiques amb el PowerPoint

PRÀCTIQUES AMB EL POWERPOINT

Presentació sobre la multimèdia

Sessió en petit grup de COED

En l’última sessió en petit grup de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital), vam treballar la descripció. Vam llegir en grups de cinc diversos textos que contenien descripcions, com el d’Un home de paraula, d’Imma Monsó o el de Els pobles, les ciutats, els homes, d’Artur Martorell. La idea de llegir aquests textos, a part de fer una comprensió lectora i una posterior exposició en veu alta per a la resta de la classe de les idees principals, era trobar idees per a fer el nostre treball de “Qui ets tu”.
A mi, sincerament els textos no hem van donar gaires idees, però aquell dia em va servir per triar una persona a la que descriure i fixar-me en un aspecte concret d’ella. Així que el meu treball ja a començat, ja he fet les meves primeres fotografies.